La campana de les ànimes

 

Prop de l’antic castell hi havia una de les cases pairals amb més tradició de la vall, que guarda amb gran estima i veneració una vella campana centenària. Conta la tradició que l’hereu de la casa sortia cada vesprada de la plaça de la Vila amb la campana al braç i recitant un Parenostre en sefrugi de les ànimes dels difunts i un altre demanant a Sant Roc i a Sant Sebastià que els guardessin de la fam, la guerra i la pesta. Els veïns acompanyaven el res des del llindar de les seves cases. Tot seguit començava a fer dringar la campana amunt i avall, ganing-ganang. En el seu recorregut s’aturava en diferents indrets del barri antic per fer un nova resada.

La profecia deia que el dia que es deixés de tocar la “Campana de les Ánimes”, aquell vell llinatge s’extinguiria, i vet així que así va ser. Durant la darrera carlinada l’hereu de la casa en sortir com cada vespre, fou aturat i atonyinat per uns soldats que se’n mofaven de la tradició. Seria la darrera vegada que sortiria la Campana de les Ànimes.